Compartir con :Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Proyecto ESPERANZA i SICAR cat representen a Espanya a “Justice at last”: projecte europeu sobre l’accés a la indemnització per a les víctimes del tràfic d’éssers humans i d’altres delictes

  • Tots dos projectes d’Adoratrius treballaran amb entitats de 9 països europeus (Bulgària, República Txeca, Alemanya, Àustria, Països Baixos Irlanda, Romania, Macedònia i Sèrbia) per millorar el dret a indemnització que preveu la Directiva Europea 2011/36 / EU
  • El dret al rescabalament és clau per garantir l’accés a la reparació i a la justícia de les víctimes, però són molt poques les beneficiades

Barcelona, 20 de febrer del 2018. Proyecto ESPERANZA i SICAR cat, ambdós programes d’Adoratrius, participen com a partners/sòcies al projecte europeu Justice at last, que coordina La Strada Internacional. Els objectius d’aquest projecte, que finança parcialment el Programa de Justícia de la Unió Europea (2014-2020), són:

  • Avaluar quin és l’abast real de l’accés al règim d’indemnització de les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) i d’altres delictes.
  • Millorar l’accés a la compensació per a les víctimes de TEH i altres crims i així garantir que la legislació de la UE sobre el dret a la compensació s’implementi correctament a nivell nacional.
  • Dotar els professionals de coneixements i habilitats per reclamar i brindar assistència per obtenir una indemnització per a les víctimes de TEH i altres delictes.
  • Crear consciència sobre els mecanismes més eficaços per a la protecció de les víctimes i l’accés a la compensació entre els professionals, els responsables de les polítiques, els proveïdors de serveis i les víctimes de TEH i d’altres delictes a Europa

En aquesta iniciativa hi intervenen un total de 10 països europeus, representats per diferents organitzacions: Associació Animus (Bulgària), La Strada (República Txeca), KOK (Alemanya), LEFÖ (Àustria), FairWork (Països Baixos), MRCI (Irlanda), Adpare (Romania), Open Gate / La Strada (Macedònia), ASTRA (Sèrbia) i Proyecto ESPERANZA i SICAR cat d’Adoratrius (Espanya).

Per la seva banda, tant Proyecto ESPERANZA com SICAR cat, especialitzats en atenció integral a víctimes de tràfic d’éssers humans, prendran part activament en totes les activitats previstes en el projecte: la identificació i l’anàlisi legal de les demandes d’indemnització; avaluació de les llacunes relacionades amb les necessitats de les víctimes, derivació, recepció i pagament de reclamacions; capacitació mitjançant trobades internacionals i nacionals, seminaris i reunions de grups focals per a professionals relacionats amb la reclamació de la compensació; una campanya d’informació europea dirigida a les víctimes per promoure fer efectiu el seu dret a rebre una compensació; i l’establiment d’un centre interactiu de documentació en línia.

 Situació sobre la compensació a víctimes de Tràfic d’éssers humans

Espanya, com la majoria dels països europeus, compta amb disposicions legals que garanteixen a les víctimes de delictes el dret a reclamar una indemnització i ser compensades pels danys que han patit. La realitat mostra, però, que són molt poques les víctimes de TEH que aconsegueixen tenir accés a la informació i els mitjans per reclamar una indemnització, i moltes menys les que finalment reben el pagament d’aquesta, ja que hi ha nombroses barreres i obstacles que els impedeixen accedir a aquest dret.

Entre els obstacles es troben: la manca de sensibilització entre els professionals que, d’una o altra manera, han d’intervenir en el procés penal, la falta d’accés de les víctimes a assessorament legal i a la informació adequada, la llarga durada dels processos penals i civils i, en els casos de víctimes estrangeres, el retorn o la deportació al seu país d’origen abans que es dicti sentència.

Sandra Camacho, Responsable de l’equip jurídic de SICAR cat, puntualitza: ‘Fins i tot quan es concedeix la indemnització a les víctimes, poques vegades arriben a cobrar-la de forma efectiva, bé perquè no es localitza els seus traficants, o bé perquè aquests no són processats, o perquè traslladen els seus béns a l’estranger o es declaren insolvents per evitar la confiscació dels seus béns i haver de pagar la indemnització’.

Per a les víctimes, que han patit tot tipus d’abusos i violència, a més de l’explotació econòmica, la indemnització és un element clau per garantir el seu accés a la reparació i a la justícia. El reconeixement efectiu del seu dret al rescabalament apodera les víctimes de TEH, les ajuda a prendre les regnes del seu futur i redueix el risc de victimització secundària.

Marta González, Coordinadora de Proyecto ESPERANZA, afegeix: ‘Entre algunes qüestions que caldria millorar hauria d’existir una major efectivitat en el decomís de béns procedents del tràfic d’éssers humans i destinar aquests béns decomissats a rescabalar les víctimes en els casos en què els condemnats no compleixen amb la seva responsabilitat de pagar les indemnitzacions a les víctimes perquè es declaren insolvents i no tenen béns al seu nom que es poden executar’.

‘També trobem a faltar que no hi hagi un sistema de valoració dels danys i perjudicis tant a nivell físic, com psicològic i moral, aplicable a les víctimes de tràfic d’éssers humans, en el qual es quantifiqui de manera objectiva, justa i adequada la indemnització que correspongui . Actualment, es generen tractaments i valoracions molt dispars entre uns casos i altres, causant incertesa, indefensió i frustració en les víctimes. Per avançar en el cobrament efectiu de les indemnitzacions per part de les víctimes, recomanem la creació d’un fons estatal nodrit mitjançant el decomís de béns, destinat de manera directa al pagament d’aquestes indemnitzacions quan els traficants han estat condemnats i es declaren insolvents, tal i com recomana l’article 15.4 del Conveni del Consell d’Europa de Lluita contra el Tràfic de Persones’, comenta Marta González.

La indemnització és un instrument molt important amb fins reparatius, punitius i preventius. Les víctimes de TEH pateixen una gran varietat d’abusos físics, mentals, econòmics i sovint sexuals. L’explotació a la qual han estat sotmeses pot derivar en sofriment físic i problemes de salut, traumes i pèrdua del seu mitjà de vida. Facilitar l’accés a una indemnització i una compensació justa ajuda i pot facilitar el seu procés de recuperació integral, a més de tenir un component de càstig i dissuasió cap als traficants.

Mentre segueixin existint barreres en l’accés a indemnització efectiva, els governs europeus no estaran complint amb les obligacions que estableix l’article 17 de la Directiva Europea 2011/36 / EU que garanteix a les víctimes de TEH l’accés als règims d’indemnització.

Més informació:         

Laura Toronjo | comunicacion@proyectoesperanza.org | 696792236

Laia Virgili | contactar@adoratrius.cat  | 661861875

 

Sobre SICAR cat i Proyecto ESPERANZA: Tots dos projectes d’Adoratrius compten amb un equip multidisciplinari de professionals que considera el tràfic de persones una violació dels Drets Humans. Garanteixen un model de gestió compromès amb la qualitat i l’Excel·lència i han obtingut el diploma de compromís de qualitat, segons el model EFQM (European Foundation for Quality Management).

Aquest projecte està finançat pel Programa de Justícia de la Unió Europea (2014-2020). El contingut d’aquest lloc web representa les opinions de l’autor únicament i és la seva única responsabilitat. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que pugui fer de la informació que conté