Compartir con :Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Existeixen diversos escenaris sobre com, després de la captació, les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són traslladades. Algunes d’elles, un cop deixen origen, poden passar per un o diversos països de trànsit fins a arribar al país de destinació o de recepció, en el qual s’executarà l’explotació, si és que aquesta no s’ha iniciat ja amb anterioritat durant les diferents fases del viatge (origen i trànsit). En canvi, altres poden ser explotades dins del seu propi país, sense necessitat d’haver creuat cap frontera, de manera que es converteixen en víctimes de TEH intern.

Quan el tràfic de persones és transnacional, sobretot, s’assumeix que les xarxes d’explotació tan sols fan servir les ja existents rutes dels fluxos migratoris mixtos. Una de les més conegudes és la que va de l’Àfrica Occidental fins a l’Àfrica del Nord, especialment el Marroc i Líbia, per poder creuar per mar cap a Europa. No obstant això, els trasllats de víctimes també es donen amb avió i les persones entren a destí per un lloc fronterer habilitat com són els aeroports.

Conscient d’aquesta realitat i del paper clau en la detecció que poden tenir les companyies aèries, l’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA), aquesta setmana, a la 74ª Assemblea General Anual (AGM), ha aprovat per unanimitat una resolució que denuncia el tràfic de persones i es compromet a iniciar accions per combatre’l:

  • Bones pràctiques: Algunes companyies aèries ja participen en iniciatives per lluitar contra el tràfic de persones, com AEROMEXICO, la primera aerolínia a sumar-se a la Campanya Cor Blau de Nacions Unides. Les millors pràctiques desenvolupades estan incloses en la guia contra el TEH de la IATA, que pretén ajudar les aerolínies a prendre decisions correctes davant d’aquesta greu violació de Drets Humans.
  • Formació: La formació del personal de vol és essencial per identificar possibles situacions de TEH.
  • Cooperació: Les autoritats governamentals han d’establir mecanismes clars, pràctics i discrets per informar sobre possibles activitats de TEH a través del transport aeri. Especialment, operadors aeroportuaris, agents d’assistència en terra i altres parts interessades han de cooperar.

En aquesta mateixa línia, SICAR cat, gràcies a la inquietud d’una donant que treballava en una aerolínia, va iniciar fa temps un treball amb aquesta companyia, que va incloure en els seus mòduls formatius a auxiliars de vol un apartat sobre tràfic de persones, ja que el personal de cabina pot tenir un paper actiu en la detecció de potencials víctimes.

El 2017, el 14% de les respostes que va donar SICAR cat a les demandes d’atenció i identificació de diferents agents socials que van detectar a potencials i/o víctimes de TEH van venir de l’aeroport Barcelona-El Prat.

Ara que arriba l’estiu i augmenta el trànsit aeri, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha fet una crida perquè totes les persones que viatgen amb avió obrin els ulls davant el TEH: